Projectes amb espai de gestió comunitària, #AACC-Mallorca

Presents en la taula de treball “Definició de models d’usos i gestió comunitària d’edificis en cessió d’ús”

Imagen de aatomic

20 Dic 2019
Por aatomic

Els projectes amb espai en cessió d’ús i models singulars de gestió comunitària presents en la taula de treball de #AACC_Mallorca2019 són els següents:

 

L’Elèctrica és un ateneu popular que va néixer a final de març de 2019. Està situat a la plaça Josep Maria Quadrado de Palma, en l’espai que antigament fou una botiga de productes elèctrics. L’Ateneu és autogestionat i assembleari i té com a objectius crear un espai obert, crític i que impulsi la transformació social. Per tal de fer-ho possible, l’Elèctrica organitza i promou la realització d’una infinitat d’activitats: des de cinefòrums i presentacions de llibres fins a un servei d’assessoria per a persones migrants, passant per recitals poètics, concerts, exposicions, activitats antirepressives i de solidaritat o activitats esportives (amb un toc social).

http://www.electrica.cat/

 

La Ingovernable és un centre social de comuns urbans. És un bé comú autogestionat per les mateixes persones que l'utilitzen i que treballen per a donar-li vida. És un espai social construït entre totes i per a totes, un espai lliure d'actituds sexistes, racistes, homòfobes i trànsfobes. Ens construïm des de la igualtat i la solidaritat.

La Ingovernable és un projecte feminista, ecologista, mestís i solidari. Feminista, perquè creiem que aquest és el millor valor que tenim per a transformar la societat i fer-la més justa, per a posar la sostenibilitat de la vida en el centre. Ecologista, perquè ens oposem a una manera de producció capitalista que explota i mercantilitza tot fent impossible la vida, portant-nos a una gran cruïllada. Mestissa perquè ens ajuntem animals de tots els pelatges per a construir en comú. Solidària, perquè fem de la justícia social i el suport mutu un valor central.

https://ingobernable.net/
 

Can Batlló. Situada al barri de la Bordeta, l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, del segle XIX, és un exemple d’organització veïnal i de reutilització d’espai urbà al segle XXI. Recuperada l’any 2011, ha esdevingut un focus d’activitat social i cultural, amb hort urbà, taller, biblioteca, ateneu popular, cinema i impremta. Tot un microcosmos dins la ciutat, on cada veí aporta el seu petit gra de sorra.

Una fàbrica recuperada. Construïda al segle XIX com a indústria de manufactures tèxtils, Can Batlló, amb una superfície comparable a la del Camp Nou, va ser en els seus orígens, al costat del Vapor Vell i l’Espanya Industrial, un dels bastions fabrils més importants de l’època. Avui dia, després de passar més de 30 anys en desús, és un espai de cessió pública i gestió veïnal de gran activitat i iniciativa.

La plataforma veïnal “Can Batlló és pel barri” es va formar l’any 2009 i, gràcies a la mobilització social, l’any 2011 va aconseguir la cessió permanent d’una de les naus, coneguda com el Bloc Onze. Tallers d’infraestructures, de fusteria, de circ, de creació musical i un llarg etcètera han anat omplint a poc a poc l’espai i generant tot un petit univers que atreu tothom, que traspassa les fronteres del barri de la Bordeta i que s’estén als veïns de Sants, Badal i més enllà.

El cor d’un barri. A poc a poc l’espai ha anat creixent de dimensions i ha ocupat altres naus del recinte. Paral·lelament, han augmentat les iniciatives, entre les quals cal destacar el treball dels Arquitectes de la Col, un grup de joves professionals que es van unir a la lluita veïnal i es van encarregar de donar vida a les naus industrials abandonades.

A més de ser un espai d’expressió i creació múltiple accessible per a tothom, Can Batlló s’ha convertit en un símbol de cultura i organització horitzontal indissociable del barri de la Bordeta i del districte de Sants-Montjuïc.

https://www.canbatllo.org/

 

La Tabacalera de Lavapiés, Centre Social Autogestionat. La cessió de l'espai per part de la Direcció General de Belles Arts va entrar en vigor el gener de 2012.

LTBC és un centre social, impulsa la participació directa de l@s ciutadan@s en la gestió del domini públic. Un centre cultural que entén la cultura com una noció que abasta les capacitats creatives i socials de la ciutadania. Aquestes capacitats comprenen no sols la producció artística, sinó també l'acció social, el pensament crític i la difusió d'idees, obres i procediments que busquen expandir i democratitzar l'esfera pública. LTBC és un centre integral que inclou llenguatges i maneres d'expressió, però també la complexitat demogràfica, cultural, ètnica, de registres i maneres d'habitar del territori i del temps immediats.

La composició social interna de LTBC mostra la complexitat i riquesa d'una vida que admet la diversitat dels éssers humans i construeix el seu propi ecosistema apostant per la convivència intercultural, intergeneracional, interètnica, de gèneres i excepcions sexuals i, en definitiva, per l'heterogeneïtat.

Per a possibilitar aquest nou model són necessàries: (a) plena autonomia per a l'organització i el desenvolupament de la iniciativa per part dels qui la conformen, (b) exploració de la gestió del públic en termes de democràcia participativa, (c) foment de les pràctiques culturals de baix cost i de la cultura lliure, (d) una metodologia de programació distant de les pràctiques clàssiques de la gestió cultural, (e) l'obstinació per anivellar les diverses escales de l'expressió social i cultural.

LTBC no és ni pot ser el recurs d'unes poques persones ben connectades o privilegiades. Per les seves pròpies característiques (no privatiu ni apropiable, públic, procomú), ni tan sols pot ser el recurs comú d'un grup permanent. La seva condició de possibilitat és l'obertura: a noves composicions, a nous esdeveniments, a diferents nivells d'implicació, treball, ús. En LTBC no es mostren només les iniciatives que se situen de forma estable a l'edifici, sinó totes aquelles que requerisquen l'espai i s'atenen als criteris que el sostenen: cultura lliure i gratuïta, cooperació, horitzontalitat, transparència, ús no lucratiu ni privatiu, sinó col·lectiu, solidari i responsable dels recursos... Són precisament les característiques que fan de LTBC un experiment singular les que el converteixen en un referent públic i, per tant, inapropiable per les parts que l'han impulsat.

http://latabacalera.net/
 

El Gimnàs Social Sant Pau S.C.C.L. Explicar el Gimnàs Social Sant Pau a algú que no ho conegui no és gens fàcil. La seva composició amb un 65 % de migrants, socis sense sostre, les senyores Marías de tota la vida, socis amb més de 25 anys d'antiguitat, el millor i el pitjor dels barris ens dóna una beneïda complexitat: el fet de tenir horaris especials en Ramadà, vestuaris trans, ser l'únic gimnàs en el qual pots apuntar-te sense tenir regularitzat els papers (ni tenir llibreta del banc), adolescents amb accés al gimnàs a canvi d'un seguiment del seu expedient escolar, buscar intercanvis amb la gent que no pot pagar, etc... Ens ha donat singularitat.

 

Desenvolupar una acció social on cada any més de 400 nens en risc d'exclusió i 300 persones de col·lectius desfavorits, poden gaudir de les instal·lacions de forma gratuïta, ens ha donat ànima.

 

Aquest és un gimnàs construït des de baix per a totes. Sense exclusions. Però si que hi ha algunes linies objectives que poden ajudar-nos a començar a entendre perquè és singular.

La primera singularitat és la seva gent, i la seva gent és el Raval. El Raval està compost per un 43% de població migrada dels quals el 62% freqüenten el gimnàs. Aquesta dada és important. Gent sense sostre, els "avis i Àvies" de sempre, socis i sòcies de més de 20 anys, persones trans, gent amb pocs recursos, "el pitjor del Raval" s'atreveixen a dir alguns. Per a nosaltres, un orgull. I de la manera més normal, el St. Pau va fer sempre els canvis necessaris perquè tots se sentissin còmodes i inclosos:

Horaris especials en Ramadà: les nostres sòcies i socis dejunen tot el dia fins a l'hora del sopar, i després tenen el rés, per això, aquell mes, tanquem a la 01:30.

Tenir companys de treball trans, així com socis i sòcies que s'anaven sense dutxar-se, ens va fer preguntar perquè? Sempre preguntar. Vam detectar la necessitat de tenir vestuaris diferenciats trans i així ho vam fer.

Ser l'únic gimnàs del Raval en el qual pots apuntar-te sense tenir regularitzada la teva situació.

En molts moments, socis i sòcies que han viscut o viuen al carrer.

Algun cas d'adolescents amb accés al gimnàs a canvi d'un seguiment del seu expedient escolar.

Deixar dos mesos de carència a la gent que no pot pagar.

Quan ens han dit que no podien pagar, preguntar fins a quant podien o deixar-los venir mentre la seva situació no millorava.

https://gimnassocialsantpau.com/

 

Sa Sinia Art Hub és una Associació d'artistes de l'illa de Menorca, que té com a objectiu la recerca, creació i difusió de l'expressió artística, així com la de compartir coneixements i experiències amb artistes d'altres llocs.

Sa Sinia és considerat com un dels pocs espais de creació que li queden als artistes de l'illa, com un espai que sap acollir les iniciatives amb una sensibilitat especial i un cor lliurat, que ofereixi un espai tolerant i obert, tan necessari i únic en el panorama cultural menorquí.

https://www.sasinia.org/
 

LaFábrika detodalavida (LFdTV) és una cuina de processos econòmics, socials i culturals d'experimentació que treballa per a la gestió social del territori i l'oci-cultura en l'àmbit rural. Des de LFdTV desenvolupem dinàmiques creatives i metodologies de recerca/acció al voltant dels béns comuns, la producció cooperativa, la cultura lliure i l'autoconstrucció.

 

L'ús de l'espai s'articula amb un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament dels Sants de Maimona i l'Associació LaFábrika detodalavida per a la rehabilitació i gestió de dues naus de l'antiga cimentera Asland signat el dia 27 de desembre de 2013. Aquest conveni és lliure, obert i reproduïble amb la intenció de contribuir i donar suport als discursos globals de gestió de béns públics per part de ciutadans actius.

 

Un lloc socialment rendible i econòmicament responsable que desenvolupi dinàmiques productives i cooperatives entre els integrants d'aquesta institució i les seves aliances externes. Una fábrika per a la cultura lliure on es generen dinàmiques de contribució al procomún des del glocal.

 

En complementació directa, la gestió participativa d'una programació permanent adaptada a les inquietuds i necessitats de la ciutadania local i el seu context, posant a les persones en la base. Un espai polivalent i heterogeni amb diferent capacitat de resposta davant les demandes socials en el rural, que els mitjans comuns no satisfan de la manera oportuna. Un ambient oci-cultural, formatiu i productiu.

https://lafabrikadetodalavida.org/

Tags

Comenta

(If you're a human, don't change the following field)
Your first name.
(If you're a human, don't change the following field)
Your first name.
(If you're a human, don't change the following field)
Your first name.
CAPTCHA
Esta pregunta es para evitar el spam. Perdona las molestias.
4
Y
7
W
U
B
Introduce el código sin espacios