Ruta oberta

Plantejament: Es tracta d'una visita pel barri on es mostra el patrimoni històric del barri a partir de les edificacions. Sobretot de les edificacions que tenen a veure amb el moviment obrer i les classes populars que vivien al barri.

Desenvolupament: En el barri vam poder veure com encara queden en peu restes de fàbrica que van ser tota una icona del barri, com són Can Ribas, que era una fàbrica de mantes, o la de Sabates Salom. A més vam visitar l'escola construïda durant la Segona República i les cases barates del Montepio i també entitats obreristes com el Casino o l'Ateneu Racionalista del barri.

- És dels primers barris que es creen a Palma fora de les Murades. En concret es va crear el 1851 i la primera parcel·la a urbanitzar-se fou s'Hort des Ca arran de la creació de la fàbrica de Can Ribas.

- S'instal·len indústries que fa que sigui un atractor de població obrera. Es crea un nucli de població que és el que treballa a la fàbrica. Es diu que la majoria de gent que vivia a la Soledat treballava a Can Ribas.

- La indústria li dóna un caràcter republicà al barri. Alguns dels impulsors de les fàbriques eren burgesos republicans. Aquest fou el cas de Francesc Roca que a la dècada dels anys 80 del segle XIX impulsà una fàbrica de fòsfors a la Soledat. També, molts dels obrers i obreres que vivien al barri, simpatitzaren amb el republicanisme federal, una nova ideologia que aparegué amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868 a l'Estat espanyol, i que a Mallorca i sobretot Palma, va comptar amb molt de suport per part d'aquestes classes populars que vivien a barris com La Soledat. També, la mitjana i petita burgesia, que reivindicaven l'enderrocament dels antics poders propis de l'Antic Règim, com eren la noblesa, l'església i la monarquia, simpatitzaren amb el republicanisme.

- Els republicans potencien en el barri:

-La creació d'habitatges pels treballadors. Cases de Montepio 1925 proposat per Sa Nostra. L'habitatge fou un dels problemes que els republicans de l'Ajuntament de Palma intentaren solucionar, quasi sempre des de l'oposició, i potenciaren la creació d'habitatges per obrers a preus assequibles. Un dels projectes que s'arribaren a satisfer fou l'impulsat per la Caixa d'Estalvis de Balears, una entitat d'origen republicà.

-La creació d'un Casino, com lloc d'oci i trobada dels treballadors. El 1870 es crea un casino republicà a la plaça del barri. Aquest nou espai polític a més de centre de reunió i debat, esdevé escola, cooperativa i societat de socors mutus. Davant la falta de previsió social en cas de malaltia, accident o defunció molts d'obrers s'afiliaren en aquest tipus de centres, que a més els oferia la possibilitat de formar-se en un moment en què l'analfabetisme era molt alt i més entre les classes baixes. La tradició republicana es mantindrà al llarg del temps i durant la Segona República el barri passarà a conèixer-se com el barri de la Llibertat a proposta d'Emili Darder. Alguns dels carrers principals també tindran una simbologia republicana: carrer 11 de febrer, dia que es va proclamar la Primera República el 1873. És l'actual carrer Manacor.

-La creació d'una escola per potenciar l'educació. Durant la Segona República (1931-1936) es voldrà posar fi les altes taxes d'analfabetisme i es duran a terme grans projectes com el de la construcció d'escoles a molts barris de Palma. Una d'elles serà la de la Soledat, que s'inaugurà el 1933.

-Escola Sant Vicent de Paul. Aquesta escola fou creada a finals del segle XIX per les germanes de la Caritat per tal de contrarestar el gran pes que tenien els republicans al barri. Avui en dia encara existeix.

-Escola CEIP la Soledat. El 1933 s'inaugura l'escola pública del barri per a nins i nines. Existia una escola nacional per nins i una altra per nines al barri fundades a finals del segle XIX però havien quedat petites. A més hi havia l'esmentada abans, de les germanes de la Caritat i les escoles que crearen els republicans en el Casino Republicà del barri o la de la societat cooperativa i mutual Unió Obrera Balear, que obrí el 1886 una seu al barri i altres projectes de caràcter popular que hi hagué al barri.

-La creació d'una mútua pels treballadors. Al barri de la Soledat també hi hagué una gran tradició mutualista. Com per exemple el Casino Republicà que també oferia el servei de mútua i altres projectes com l'esmentada Unió Obrera Balear, La Mutua Obrera, etc. La majoria lligades als republicans del barri.

-La Segona República que va de 1931-36, fou un moment en què el barri aconseguí millores com la creació de l'escola o bé l'obertura de nous carrers i una xarxa de clavegueram. Abans el govern municipal havia ignorat l'estat del barri. Una vegada els republicans aconsegueixen governar a l'Ajuntament de Palma s'aplicaren millores i com hem dit es canvià el nom del barri. Un antic topònim religiós, la Soledat, per un de laic i amb connotacions a l'esquerra, com era La Llibertat. A més de republicans altres ideologies de l'esquerra aterraren al barri. El 1921 es creà una agrupació socialista i cap als anys trenta l'anarquisme també aterrà amb força al barri i el 1934 inauguraren un Ateneu i Escola Racionalista, amb el nom d'Ateneu de Divulgació Social, molt a prop del carrer Reis Catòlics.

- El barri es diferència en dos àmbits

Soledat sud. On hi ha falta de comerç i equipaments. Històricament ha patit un abandó per part del govern municipal, llevat del període de la Segona República en el qual es feren algunes millores.

Soledat nord. On s'ubiquen principalment els equipaments i edificis plurifamiliars. Va créixer molt a partir dels anys 60, sobretot arran de l'arribada del turisme I la construcció de l'aeroport.

- Barri amb cultura esportiva.

-L'Estadi Balear ha estat associat al barri, pel que va potenciar la creació de clubs de futbol al barri. A partir dels anys vint el futbol es va popularitzar entre les classes treballadores. A la Soledat es varen organitzar nombrosos clubs de futbol i tots ells tenien la seva seu en un cafè del barri. La vida associativa fou molt alta entre els anys vint i trenta. La guerra civil degué passar factura i entre els clubs de futbol històrics només va sobreviure el C.E. La Soledat que actualment estan en actiu i un altre històric del futbol i que juga a categories superiors com és l'Atlètic Balears. Un club amb una tradició popular i obrera en contraposició a l'altre gran club de la ciutat, el R.C.D. Mallorca. El 1960 es va inaugurar l'Estadi Balear, a l'actual via cintura, en ple barri de la Soledat.

-Hi va haver pistes de patinatge i dos clubs de Patinatge. Als anys 50, passats els moments més durs de la postguerra i la fam, el barri va començar a reviscolar i es construí una pista de patinatge a la plaça de Sant Francesc Xavier, just al costat de l'escola pública. Juntament amb el futbol fou l'altre esport estrella del barri.

- Divulgació republicana. Ateneu divulgació social. Aquest era un ateneu de caràcter anarquista que es va crear al barri el 1934. Només durà dos anys, ja que el 1936 esclatà el cop d'estat de Franco i alguns dels seus membres patiren la repressió. A la visita aprofitàrem per repassar la quantitat de persones que patiren la repressió i inclús assassinats plens d'atrocitat com el de Pilar Sánchez, veïna socialista del barri de la Soledat. Llegírem també un text sobre l'anarquista Manuel Pérez que fou amagat a la casa d'una veïna de la Soledat, Julia Palazón, al seu llibre "Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista". També d'un dels llibres de l'historiador David Ginard sobre recuperarem el testimoni de Julia Palazón on també explicava com era el barri i l'ateneu Divulgació Social abans de l'esclat de la guerra.

- Fàbriques:

-Can Ribes. 1851. Fàbrica de mantes.

-F. Salom 1950. Fàbrica de sabates Gorila. El seu fundador fou Jaume Salom.

-F. De Cerilles. 1880. Totes aquestes foren les més grans i les que aplegaven més treballadors. Altres sorgides als anys 20 foren les de maquinària agrícola dels germans Janer o la dels anys 50 ubicada al carrer Manacor, la Fundició Mallorquina. Al barri queden restes de patrimoni industrial només a Can Ribas i la de sabates de Jaume Salom, on podem contemplar la xemeneia.

- En 1970 amb els polígons industrials de Palma es tanquen les fàbriques. Moltes de les fàbriques es traslladen als nous polígons Industrials com Can Valero i Son Castelló. Algunes queden, com fou el cas de la Fundició Mallorquina, però la majoria tanquen i a Mallorca amb l’esclafit del turisme la majoria de gent es dedicarà al sector serveis. Fàbriques històriques com can Ribas tancaren el 1960.

Conclusions:

És un barri que es va caracteritzar per tenir molta identitat republicana, industrial i obrera, amb un patrimoni edificatori significatiu amb escoles, indústria, habitatges obrers. També s'ha detectat la presència de dos molins, un d'ells convertit i integrat en un habitatge. Part de la població es manté, actualment la major part són de l'ètnia gitana. La Soledat sud anà perdent població a poc a poc, pràcticament no hi ha serveis i es conserven els habitatges senzills de planta baixa i corral. Molta gent passà a viure a la Soledat nord a habitatges plurifamiliars amb millors condicions o al nou barri del costat, Son Gotleu, creat a partir dels anys 60. 

La gent que era de la Soledat es va sentir orgullosa de conèixer la seva història, igual que la resta de persones que va valorar molt positivament conèixer la història dels barris oblidats.