Pretenden dar valor y visibilizar nuestra experiencia, ponerla en común y facilitar la comprensión y la acción colectiva.
Se invita tanto a entidades como a vecinas y vecinos de la zona.

El impacto de la turistització se tema de conversación a la calle y a los medios de comunicación. La percepción personal se entremezcla con estos otros mensajes, alimentando la crispación, una sensación de desequilibrio entre pérdidas y ganancias y una creciente desafección de las políticas públicas y las empresas del sector. Aun así, el turismo es una de las principales fuentes de ocupación a las Islas y es difícil encontrar una persona residente en las Islas Baleares que no mantenga una relación más o menos directa.
En el marco de las jornadas Antídotos para un paraíso fake, planteamos indagar en cómo era la experiencia personal más cotidiana, aquella más íntima: Cómo es vivir el día en día me un destino turístico?

En un momento ha habido un diálogo entre generaciones. Las personas más grandes notaban a faltar el relevo reivindicativo de las jóvenes, mientras que las jóvenes desconocían muchas de las luchas de las primeras. Aquí hemos descubierto un hilo para estirar que da pie en nuevos espacios de conversación.

Les converses obertes són un format de diàleg en l'espai públic sobre temes que ens importen com a comunitat.

Pretenen donar valor i visibilitzar la nostra experiència, posar-la en comú i facilitar la comprensió i l'acció col·lectives.

Es convida tant a entitats com veïnats i veïnades de la zona. Les facilitadores de la conversa son les encarregades d’obrir la conversa, facilitar que totes les veus i experiències tenguin un lloc, i plantejar algunes preguntes per a què el diàleg avanci.
Plantejament de les converses

En el marc de les jornades Antídots per un paradís fake, ens varem plantejar indagar en com era l'experiència personal més quotidiana, aquella més íntima: Com és viure el dia a dia em una destinació turística?

El plantejament era profunditzar més enllà de les reaccions o de la crítica més racionalitzada i cercar les experiències més personals, més properes a les emocions i a les pròpies estratègies per viure en aquest context. Defugint del dualisme entre bé i mal, la intenció de la conversa era fer emergir les contradiccions i compartir-les en un espai segur, que permetés entendre’ns millor i sortir-ne amb perspectives noves per donar resposta a la pregunta que emmarcava la conversa.

En contrast amb aquest to més íntim de la conversa, vam convocar-la en un espai públic dins la zona que les jornades volien abraçar. Vam fer córrer l’esdeveniment per les xarxes, presentant-lo com un espai de diàleg obert i facilitat on compartir la teva experiència amb altres persones que resideixen a l'illa. Com és viure el dia a dia en un destinació turística? I el lloc de la convocatòria era el passeig del Born del Molinar, la zona més afectada per la turistificació d’aquell sector de la ciutat.

Desenvolupament

L’espai estava preparat amb cadires que conformaven un cercle tancat amb varies files. En conjunt, van ser unes trenta persones les que participaren de la conversa. L’equip de facilitació estava format per tres persones, que assumien els rols de dinamitzar la conversa, vetllar per l’espai i l’estil de comunicació i documentar les aportacions.

A continuació, reproduïm una transcripció resumida del transcórrer entre les diferent aportacions, es pot consultar a través del QR següent:

L’experiència és complexa... estam en col·lapse / L’enfado se’m transforma en impotència. Això ens immobilitza! / Desesperança / Prendre alguna cosa a preu de guiri / Palma ja no és casa meva, està invadida / Yo vivia en el centro... me fuí, primero al ensanche, después más lejos... (éxodo desde el epicentro guiri) / Caminar cap a una platja deserta i trobar-te-la plena de vaixells... / (Ara penso) no diguis res, calla, no comparteixis les fotos dels llocs que t’agraden. Compartir amenaça amb perdre (encara més) territori / Ara l’autopista a Campos... ja no existirà una Mallorca tranquil·la. Això no s’atura (impotència) sinó que va a més (ràbia).

***

Yo trabajo en la hostelería... llevo 10 años en la isla. Solo puedo disfrutar la isla en otoño. En verano no hay sitio en ninguna parte, y si lo hay es porqué han puesto música fuerte al lado / Mai n’hi ha prou... cada any més turistes (amb el seu impacte ambiental). Projecten augmentar l’aeroport, el número de creuers... allò de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues / (ràbia). Quin és el límit (d’aquest creixement) ara? 

***

Els lloguers són prohibitius, tant al centre com a l’extraradi. (Els preus pugen) un per l’altre, si no pago jo ho pagarà un altre / La meva nòmina està estancada des de fa 11 anys (però el lloguer no deixa d’actualitzar-se) / La cua que es fa al (convent) dels Caputxins és més llarga ara que en el moment de la crisi.

***

Jo em demanava «per què no m’agrada anar a les grans superfícies?». Ara que ja no puc baixar al centre a comprar (perquè han tancat els petits comerços de tota la vida)  veig que ens han desplaçat / Nosaltres també en som responsables. Em sento culpable /No anem a les botigues petites / Jo no penso anar a aquestes grans superfícies que ens estan fent!

***

Jo vull creure que les iniciatives populars poden canviar les coses: la defensa de la dragonera, la compra de la Trapa, hem recollit 6000 firmes en contra de lloguer turístic, en els 80 al Molinar vam aconseguir una normativa que permetia un màxim de dues plantes, el «Molinar Port petit» / Aquesta actitud alimenta la impotència. El «tan mateix» és una actitud que ja els està bé (als qui impulsen el creixement)...

***

Ostres! Jo no tenc una experiència d’èxit de la resistència. Això no ho conec, no he viscut això que explicau... els canvis se’m fan difícils / Entenc que la vostra vida és difícil. Nosaltres tenim més temps / (És normal que els joves) tengueu una mirada més individualista, vos preocupa arribar a final de mes / Quin paper hi té el sistema educatiu en tot això? En que no sapiguem… / El discurs de la política no m’agrada... (ens situa com a) víctimes amb (molta) falta d’informació / Aquests espais de relació (entre generacions) són importants.