Els barris com Vallcarca, són el resultat del treball col·lectiu de les seves habitants prolongat durant generacions. El barri és la materialització dels metabolismes socials d’una societat així com cada edificació és una part indispensable per comprendre la ocupació urbana d’aquest indret (lloc) i les formes de vida que l’han creada. Vallcarca és un barri popular conformat a partir dels processos intrínsecs de l’arquitectura tradicional.

Síntesis de paisaje cultural y patrimonio inmaterial, la arquitectura tradicional ha conformado los escenarios de nuestra historia. Su enorme diversidad, su deslumbrante belleza y su perfecta inserción en el medio, la caracterizan como uno de los géneros patrimoniales más ricos y más variados. Su importancia es enorme como expresión de la colectividad, como reflejo de las condiciones naturales y como soporte del patrimonio inmaterial.”

Alfonso Muñoz Cosme, Director, Revista Patrimonio Cultural de España nº8 – 2014

Des de l’òptica del patrimoni entès com a patrimoni cultura, no té sentit la conservació d’elements aïllats i singulars en entorns totalment transformats, és necessari comprendre el patrimoni com un conjunt indissociable. Les façanes, les amplades dels carrers, les tipologies, les alçades, els materials o les tècniques entre d’altres, conformen el Lloc, i són apropiades a la geografia i processos ecològics de l’emplaçament on han sorgit.

Des d’aquest punt de vista i amb ferma voluntat de no esborrar la nostra història, exigim que es protegeixi el barri de Vallcarca, com a suport material de l’imaginari col·lectiu del veïnat i com a part fonamental de la identitat de Barcelona.